• Full Screen
  • Wide Screen
  • Narrow Screen
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Vota'm al TOP CATALÀ!
TotsRucs

La Portada

Interessant opinió a Elpais.com

Correu electrònic Imprimeix PDF

Si, està en castellà. Crec que l'interessant és llegir l'escrit en la llengua original en que s'ha escrit, ja que així és com s'ha expressat la persona que ha donat la seva opinió respecte al tema, una opinió molt interessant de llegir.

 

"Si Cataluña se va"

 

La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos, y eso que es verano: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con "los españoles más queridos y más odiados por los españoles. Qué miedo. Los tales "españoles" que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en "los españoles". ¿A que no saben quiénes son "los más odiados" de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida?

 

Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos "enemigos de España": catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de programas basura, lo que indica que quienes votan esa lista son consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el Mundial.

El odio contra los "enemigos de España", los "antiespañoles", viene del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más remedio, la dieta se completó con "los catalanes nos roban, el Estatut rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se rompen..." Los insultos continuos y las campañas contra los intereses catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue, buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y problemas.

Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana: Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para poder existir dentro de España. También saben que reformarla o redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.

El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal Constitucional al último guardia. La "España plural" ha sido imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva idea de España. Pero España sigue siendo de Bisbal, Manolo Escobar, la de Bienvenido, mister Marshall!

Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable.

Font: elpais.com

 

 

Ofensiva de Zapatero per frenar el sobiranisme català

Correu electrònic Imprimeix PDF

El líder del PSOE anuncia a Barcelona que se sent responsable de les conseqüències polítiques de la sentència del TC i que treballarà contra la ruptura. Toc a l'ala més catalanista del PSC perquè no divideixi

Jose Luis Rodríguez Zapatero

 

El president José Luis Rodríguez Zapatero va fer ahir la primera visita a Catalunya després de la sentència de l'Estatut, anunciant que s'aplicarà a fons per frenar el sobiranisme i tornar a relligar Catalunya a Espanya. Ho va presentar com un projecte d'Estat del tot enfrontat al sobiranisme, en una conferència que va pronunciar sota el paraigua de la fundació Tribuna Barcelona, que en principi era territori amic.

“No em sento responsable de la sentència, ni de la resolució ni de la fonamentació, però sí de les seves conseqüències polítiques, i me'n faig càrrec”, va indicar el líder del PSOE, en la frase més brillant que portava escrita. I realment es va veure que se n'ocuparia, però no pas per reconstruir l'Estatut, respecte al qual va proposar unes curtíssimes mesures que cap partit aplaudirà a excepció del PSC. El que vol és recosir Catalunya a Espanya, restablir la confiança i evitar una hipotètica independència a través del dret a decidir. La va definir pejorativament com la “temptació per a un projecte sense sentit”.

La Moncloa fa el gir

Zapatero va deixar patent que el president José Montilla el va convèncer que cal tenir en compte la manifestació del 10 de juny, i que aquesta revela una situació inèdita entre Catalunya i Espanya apareguda després de la sentència del TC. Un dirigent del PSC admetia, tot just acabar l'acte, que a la Moncloa s'han començat a prendre seriosament la situació política a Catalunya, que, si bé no està a les portes d'una independència a mitjà termini, ja no es pot descartar que hi arribi si l'Estat espanyol actua amb poca destresa. La intenció de Zapatero és refer el camí provocat per la sentència de l'Estatut, no en el sentit de refer el text estatutari, sinó d'afermar l'Estat espanyol. “El primer que hem de fer és trobar-nos en els sentiments, sentir-nos a prop en l'Espanya plural. I això no comença per un traspàs de beques, òbviament”, va apuntar, confirmant que el procés és de fons.

Agafa les regnes

El líder del PSOE va deixar patent que assumirà personalment aquest objectiu, i que compta amb el president José Montilla i també amb el PSC per tirar-lo endavant. “Jo, el president Montilla i els 25 diputats del PSC ens dedicarem a fons, costi el que costi, a aquest intent d'eliminar la desafecció”, va proclamar. Va quedar encara més clar que agafava les regnes de l'operació d'Estat quan va precisar que a partir d'ara vindrà sovint a Catalunya. Tot al contrari del que demanava fa pocs mesos el cap de campanya dels socialistes catalans, Jaume Collboni. Però és que la situació política està canviant de manera molt ràpida. Davant de Montilla, Zapatero ja no dubtava a definir-se ahir com a també “president dels ciutadans catalans”. Tot un avís per a navegants.

Crítica als catalanistes

Zapatero no es va estar d'atacar el sector més catalanista del PSC, que el destorba en reclamar un grup parlamentari propi que podria votar contra el PSOE. “No és temps de subratllar les sensibilitats diferents, ni de divisions, sinó del que pot ajudar a construir. Demano que ningú jugui amb això”, va advertir. Es referia als consellers Montserrat Tura, Antoni Castells i Ernest Maragall, que en els últims dies han reclamat que els 25 diputats del PSC votessin al Congrés la resolució del Parlament català, encara que això representés trencar la disciplina de vot.

Al·lusió fosca a CiU i PNB

Fins i tot Zapatero va fer una al·lusió críptica a una possible col·laboració de CiU i el PNB per a un projecte “amb trets federals”, dient que per consolidar el que ell denomina l'Espanya plural seria bo que “forces polítiques del centredreta” participin en aquesta tasca. Amb qui sembla que ja no compta en absolut és amb ERC, de qui es va queixar que en els últims anys no ha col·laborat a Madrid tot i governar conjuntament amb els socialistes a Catalunya.

El líder del PSOE va subratllar que en cap moment parlava de les eleccions catalanes sinó d'un procés a més llarg termini, que va situar en més de quatre anys. “Cal un esforç per dir als catalans que el millor projecte és el projecte comú. La sentència ha obert un interrogant i cal tancar-lo”, va apuntar, deixant patent que el socialisme virarà cap a aquest rumb.

Els efectes jurídics de la sentència són molt limitats. L'Estatut ha resultat globalment convalidat

LES FRASES DE ZP

No és temps per subratllar sensibilitats diferents, sinó per a allò que ajudi a construir. Que ningú hi jugui
Cal un esforç per dir als catalans que el millor projecte és el comú, no la temptació sense sentit
No em sento responsable de
la sentència, però sí
de les conseqüències polítiques
Tinc tant de convenciment en els 25 diputats del PSC com en el president Montilla
Em dedicaré de manera prioritària a recuperar la confiança dels catalans cap
a l'Espanya plural

El president proposa una dèbil reactivació de l'Estatut

Zapatero va detallar ahir una mica més la proposta per intentar algunes competències de l'Estatut, però va posar de manifest vies dèbils que no donaran grans resultats. Descartant l'opció de cedir competències de l'Estat a través de l'article 150.2 de la Constitució, només va acceptar recuperar funcions en el cas que això es pugui fer modificant una llei orgànica estatal, i quan la sentència així ho hagi apuntat. Aquest seria el cas d'algunes competències sobre la justícia, i l'autonomia local. Va afegir com a segona via seguir treballant en els traspassos pendents, i va indicar com a tercera branca un compromís perquè l'administració de l'Estat respecti el marc competencial de la Generalitat en la seva actuació.

Són mesures que es poden considerar importants, però que deixen al marge la majoria de punts que va tombar o reinterpretar la sentència del Constitucional.

Zapatero, que va parlar d'aquestes qüestions en la reunió amb Montilla a la Moncloa, va precisar que actuarà en aquests terrenys “sense pressa”.

La causa de fons de la dèbil reacció de Zapatero davant les demandes catalanes després de la sentència és que la segueix valorant de forma positiva. “Els efectes jurídics de la sentència són limitats, molt limitats”, va deixar anar. “l'Estatut ha resultat globalment convalidat. Més encara: s'ha aclarit l'horitzó del seu desenvolupament i aplicació”, va dir.

Font: avui.elpunt.cat

JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL

Enquesta

Que et sembla la sentència de l'Estatut?





Resultats
You are here: